Capítol 10. Alzheimer

Avui he parlat sobre l’alzheimer. Espero que us agradi
La durada és 6 minuts

Hoy he hablado sobre el alzeimer espero que os guste.
Un poquito de paciencia por la descarrga del video.

Capítol 10. L’Alzheimer from quimeti on Vimeo.

22 thoughts on “Capítol 10. Alzheimer

  1. Lídia escrigué:

    Bona tarda Quim
    Avui has tocat un tema que m’afecta molt directament. Tinc un oncle, bé jo li dic tiet Cisco, que té alzheimer, o creuen que ho és.
    Ell va fer un procés com tu molt bé has explicat, perdent la memòria, els reflexos, les habilitats més bàsiques, caminar, control dels esfínters,menjar, parlar…
    Avui, roman en un cadira de rodes, amb els peus ben subjectats, perquè no els pot aguantar, i tancat en un silenci esglaiador.
    Quan el visito, sempre li faig petons, als meus fills els costa, perquè no controla la saliva, i de vegades té atacs de tos molt forts. Però els inculco la importància de visitar-lo i fer-li un petó quan arribem i quan marxem.
    Aquesta malaltia és una desconeguda, perquè ell no parla, només mira amb uns ulls que volen dir però que no poden expressar el que sent. Fa un any i mig, va morir el meu germà de càncer, i ell anava cada dia a veure´l perquè vivien gairebé de costat i al mateix poble; la meva tieta, li va dir: “Cisco, ja no veuràs més al Xavi, perquè s’ha mort”, i ell va plorar.
    Així, que queda molt per descobrir, i tant de bo, la ciència trobi una solució per aquesta malaltia tan cruel, que et pren fins i tot la identitat.
    Una abraçada, i fas molt bé, de parlar d’aquests temes.

  2. Cris escrigué:

    Hola Quim! Et desitjo molta sort al Campionat de Sabadell de la setmana que ve! Fa uns anys vaig treballar per ACELL i havia portat a nedadors a campionats i m’agradava molt veureus competir i deixar-vos la pell dins l’aigua! Felicitats!

  3. Teresa tarrés escrigué:

    Hola Quim,
    Quin nom més bonic. Et dius com el meu avi que era molt bon sastre.
    Et felicito a tu i també als teus pares per aquest magnífic treball que esteu fent.
    Tu n’ets el protagonista però sé que al darrera hi tens al de casa, que et donen molt suport i bones idees.
    Pots estar segur que a partir d’ara, estaré pendent dels teus vídeos, a veure que puc aprendre jo escoltant-te.
    Demà quan arribi a la feina penso presentar aquest blog al meus alumnes, que molts d’ells també tenen la síndrome de Down com tu.
    Ben aviat es posaran en contacte amb tu i et presentaran el seu blog. N’estic ben segura.
    Una abraçada,
    Teresa

  4. Carlos Querol escrigué:

    Mucha suerte en la competición del día 28, espero que el próximo domingo nos des buenas noticias. Un abrazo

  5. Chus escrigué:

    Hola Quim, encara que entenc el català no sé ni parlar ni escriure, però gràcies als traductors d’internet aquesta vegada t’escric en la mateixa llengua que tu fas servir, si hi hagués algun error, és a causa d’això.
    L’altre dia li vaig ensenyar un blog a la meva filla Irene, ella també té síndrome de down i és una mica més jove que tu, tenim 12 anys.
    Li va agradar encara que li costava seguir-te, per entendre el que dius havia de llegir la traducció en castellà i li costava una mica.
    Segueixo meravellada per com fas les intervencions al bloc, on aprens aquestes coses, com l’alzheimer?

    Sort per al dia 28, ja ens comptaràs que tal vas quedar?

    Petons, Chus.

  6. Trébol escrigué:

    hola Quim, te acabo de ver en esta nueva publicación y no dejas de sorprenderme, tu claridad y tu forma sencilla comprensible de explicar las cosas hacen que sean comprendidas, incluso comprendo esto que has explicado en esta ocasión, pues como sabes tengo a mis padres afectados por algo similar, y es cierto lo dicho y como lo has hecho. . y si es cierto, pierden la memoria, pero ganan en dar cariño, afecto, eso es algo que se mantiene siempre con indiferencia de su grado de dependencia, de olvido… gracias por seguir ahí, y por acercarnos estas cosas tan cotidianas y que poco muchas veces la gente se para a mirar y pensar si no tiene un familiar o alguien conocido afectado.
    Un abrazo.

    —–

    hola Quim, t’acabo de veure en aquesta nova publicació i no deixes de sorprendre, la teva claredat i la teva forma senzilla comprensible d’explicar les coses fan que siguin compreses, fins i tot comprenc això que has explicat en aquesta ocasió, ja que com saps tinc als meus pares afectats per alguna cosa similar, i és cert el que s’ha dit i com ho has fet. . i si és cert, perden la memòria, però guanyen a donar afecte, afecte, això és una cosa que es manté sempre amb indiferència del seu grau de dependència, d’oblit … gràcies per seguir aquí, i per apropar-nos aquestes coses tan quotidianes i que poc moltes vegades la gent es para a mirar i pensar si no té un familiar o algú conegut afectat.
    Una abraçada.

  7. Sophia Blasco escrigué:

    Gràcies per abordar aquest tema tan delicat.
    De vegades, davant d’allò que ens fa feredat, mirem cap una altra banda i ni ho anomenem. Però ens cal estar-ne informats i tenir recursos per fer-hi front.
    Et suggereixo fer una ullada a ‘Estem preparats per conviure amb l’Alzheimer?’ inclou un vídeo que t’agradarà, la tens a http://coachingpersonal.cat/2011/04/04/estem-preparats/

  8. Alba Vilamajó escrigué:

    Hola Quim,
    Molta sort al campionat de natació del dissabte. Estic segura que tornaràs amb alguna medalla.
    Molts petons

  9. Dolors escrigué:

    Quim, cada dia em deixes més parada amb tot el que saps!. Saps que estic aprenent molt amb tot el que ens expliques?
    Jo, de moment, tampoc he tingut ningú a la família amb alzheimer, però estic segura que si el tingués faria el mateix que tu dius que faries, carícies, abraçades… Segur que això els arriba!
    Que et vagi molt bé el dissabte a Sabadell!
    Ah, per cert, estàs molt guapo amb aquest tallat de cabell!
    Una abraçada
    Dolors

  10. Paloma escrigué:

    Perfectamente explicado…teniendo en cuenta lo delicado del tema..
    Espero que en breve nos cuentes ´qué tal la competición.
    Mucha suerte!!!

  11. Eloi escrigué:

    Gràcies Quim. Sàpigues que m’ajudes molt a conviure amb la malaltia de la Rosó.
    Eloi

  12. quim escrigué:

    si si ja t’ enire informan de mes coses

  13. Molt de sort el dissabte Quim, que guanyeu totes les carreres! Les de equip i les individuals!

  14. Josue escrigué:

    Quim, me gusta mucho tu iniciativa, aquí tienes un follower🙂 animo! te estás ganando un sitio en el corazón de cada una de las personas que visitan tu blog.

    El motivo por el cual te escribo, es por que tu mismo dijiste que hablarías de muchos temas, por eso hoy quería darte una idea o proponerte un reto, como tu prefieras. Aquí va:

    ¿Que piensas del aborto? Segun tu punto de vista,¿cuando empieza la vida?¿por que?
    ¿Que opinas de las parejas, que interrumpen un embarazo, por que su bebe tiene algún tipo de malformación genética?
    Un tema que esta en boca de todos.

    Un saludo campeón.

  15. Neus i Clara escrigué:

    Hola Quim! Som la Neus i la Clara, tenim 10 i 8 anys. La mare ens ha ensenyat els teus videos i ens han agradat molt. Son molt interessants i hem apres moltes coses. Continua fent -ho, nosaltres et seguirem! Una abraçada.
    Neus i Clara

  16. CRISTINA escrigué:

    …HOLA QUIM…ES GENIAL COMO EXPLICAS CADA TEMA…Y QUE VALORES LOS BESOS, ABRAZOS, EL CARIÑO QUE ESTOS ENFERMOS NECESITAN PARA VIVIR…PARA SEGUIR…ENHORABUENA,,ERES MUY GRANDE!!!…YA CONTARÁS CÓMO TE HA IDO EN LA COMPETICIÓN…POR LO QUE VEO ERES UN ESTUPENDO NADADOR!!

  17. Xènia escrigué:

    Hola Quim! M’ha agradat molt aquest vídeo perquè m’ha ensenyat moltes coses. La gent és conscient de que és una malaltia greu, però moltes vegades no sap quines són les conseqüències.

    Tinc una proposta per un tema: els nens autistes. Creus que sabries explicar què els hi passa?

    Una abraçada i segueix així!

  18. Júlia Sànchez escrigué:

    Hola quim! M’agradat molt aquest capítol, ja sé que es tard per mirar el capítol 10, però es que mai havia vist aquest bloc tan bonic! Fins que ho he vist per la televisió!!!
    que tinguis molta sort, i segueix aixis amb el teu somriure tan bonic:)

    Petons a tothom!
    Adeú, Júlia desde malgrat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: